Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:

nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà, booleana (de Boole)
linneà, linneana (de Linné)
fichteà, fichteana (de Fichte)